Lliscaments

Estudis de zones afectades per grans moviments de vessant, anàlisi d‟estabilitat i determinació dels treballs necessaris per al‟estabilització del moviment. Instrumentació i auscultació del terreny

Estudi i anàlisi d'estabilitat de zones propenses a generar lliscaments superficials. Càlculs de pressions dels moviments de terres i proposta de proteccions

Estudis de zones afectades per grans moviments de vessant, amb cartgrafia detallada d'indicadors d'inestabilitat i anàlisi d'estabilitat mitjançant programari específic per determinar els treballs necessaris per a l'estabilització del moviment. Instrumentació i auscultació del terreny mitjançant piezòmetres, extensòmetres i inclinòmetres.

Estudi i anàlisi d'estabilitat de zones propenses a generar lliscaments superficials, treball amb el programari dissenyat expressament per dur a terme aquestes feines, i determinació dels treballs d'estabilització (o de limitació d'excavacions) per prevenir aquest tipus de moviments de massa. Càlculs de pressions dels moviments de terres i proposta de proteccions.

El terme "lliscament de terra" descriu una àmplia varietat de processos que resulten en el moviment cap avall i cap a fora de materials que formen pendents, inclosa roca, terra, farciment artificial o una combinació d'aquests. Els materials es poden moure caient, tombant, lliscant, expandint o fluint. Tot el tema de fluxos torrencials i despreniments estan tractats a altres llocs d'aquesta pàgina web.

Els diferents tipus de lliscaments es poden diferenciar pel tipus de material que es tracta i pel mode de moviment. Un sistema de classificació basat en aquests paràmetres es mostra a la figura següent. Altres sistemes de classificació incorporen variables addicionals, com ara la velocitat de moviment i el contingut d'aigua, aire o gel del material desprès.

Tot i que els lliscaments s'associen principalment a regions muntanyenques, també es poden produir en zones de baix relleu. A les zones de relleu baix, es produeixen lliscaments de terra a les excavacions per a edificis i carreteres, als marsgens dels rius per erosió/socavació, col·lapses de terraplens i una alta varietat de tipologies a les mines a cel obert. Els tipus de lliscaments de terreny més habituals es descriuen a continuació i s'il·lustren a la figura següent.

Encara que s'inclouen molts tipus de moviments de massa en el terme general “lliscament”, l'ús més restrictiu del terme es refereix només als moviments de massa, on hi ha una zona de debilitat diferent que separa el material de lliscament del material subjacent més estable . Els dos principals tipus de lliscaments són els de rotació i els de translació. Lliscament rotacional: és un lliscament en què la superfície de trencament es corba concavament cap amunt i el moviment del lliscament és aproximadament rotacional al voltant d'un eix paral·lel a la superfície del sòl i transversal a través del lliscament (fig.A). Lliscament translacional: en aquest tipus de lliscament, la massa despresa es mou al llarg d'una superfície aproximadament plana amb poca rotació o inclinació cap enrere (fig. B). Un lliscament en bloc és un lliscament translacional en què la massa mòbil consisteix en una sola unitat o algunes unitats estretament relacionades que es mouen en pendent descendent com una massa relativament coherent (fig.C).

DESPRENDIMENTS: els despreniments són moviments bruscos de masses de materials geològics, com roques, que es desprenen de forts pendents o penya-segats (fig.D). La separació es produeix al larg de discontinuïtats, com ara fractures, i el moviment es produeix per caiguda lliure, rebot i rodament. Les caigudes estan fortament influenciades per la gravetat, la meteorització mecànica i la presència d‟aigua intersticial. Bolcada: les caigudes per bolcada es distingeixen per la rotació cap a davant d'una o de les unitats sobre algun punt pivot, per sota de la unitat, sota les accions de gravetat i forces exercides per les unitats adjacents o pels fluids a les esquerdes ( fig.E).

FLUXOS: hi ha cinc categories bàsiques de fluxos que difereixen entre si de forma fonamental.

• Al·luvió: és una forma de moviment de massa ràpid en què una combinació de terra solta, roca, matèria orgànica, aire i aigua es mobilitza com una suspensió que flueix pendent avall (fig.F). Solen ser causats per un intens flux d'aigües superficials, a causa de fortes precipitacions o la ràpida fusió de neu, que erosiona i mobilitza sòls solts o roca en forts pendents. També es poden generar a partir d'altres tipus de lliscaments que es produeixen en forts pendents i que arriben fins al fons de la vall o torrentera

• Allau d'arrossegaments: es tracta d'una varietat d'allau, molt ràpida o extremadament ràpida (fig. G).

• Colada del terres: els fluxos de terra tenen una forma característica de "rellotge de sorra" (fig.H). El material del pendent es liqua i acaba formant una depressió. El flux en si és allargat i sol produir-se en materials de gra fi o roques que porten argila en pendents moderats i en condicions saturades. Tot i això, també són possibles fluxos secs de material granular.

• Colada de fang: un flux de fang és un flux de terra que consisteix en material prou humit per fluir ràpidament i que conté almenys un 50% de partícules de mida sorra, llim i argila. En alguns casos, per exemple en moltes cròniques periodístiques, els fluxos de fang i els al·luvions es coneixen habitualment com a “colades de fang”.

• Creep: el creep és un moviment imperceptiblement lent, constant i descendent del sòl o roca que forma els vessants. El moviment és causat per una tensió de tall suficient per produir deformació permanent però massa petita per produir una fallada general. Generalment hi ha tres tipus de creep: (1) estacional, on el moviment es troba dins de la profunditat del sòl afectat pels canvis estacionals de la humitat i la temperatura del sòl; (2) contínua, on la tensió de tall supera contínuament la resistència del material; i (3) progressiu, on els pendents arriben al punt de trencament com altres tipus de moviments de massa. L'arrossegament s'observa mitjançant troncs d'arbres corbats, tanques doblegades o murs de contenció, pals o tanques inclinats i petites ondulacions o serralades del terra (fig. I).

EXPANSIONS LATERALS: Les expansions laterals són distintives perquè solen produir-se en pendents molt suaus o terrenys plans (fig. J). El mode de moviment dominant és l'expansió lateral acompanyada de fractures de cisalatge o tracció. El trencament és causat per la liquació, el procés pel qual els sediments saturats, solts i sense cohesió (generalment sorres i llims) es transformen d'un estat sòlid a un estat liquat. Quan el material cohesiu, ja sigui la roca mare o el terra, descansa sobre materials que es liquan, les unitats superiors poden patir fractures i ampliar-se i després poden disminuir, traslladar-se, rotar-se, desintegrar-se o liquar-se i fluir. La fractura comença sobtadament en una àrea petita i es propaga ràpidament.