Caracterització estructural del talús, anàlisi estructural i posterior processament amb programari específic per determinar les mesures específiques d'estabilització (xarxa, malla de cable, ancoratges, etc.)
Estudi i anàlisi estructural del talús rocós, i anàlisi d'estabilitat del talús, ja sigui a terra o en roca, mitjançant programari específic (Dips, Rocplane, RocTopple, Swedge, Slide i GeoSlope) per calcular el coeficient de seguretat del talús (si aquest és estable o no en les condicions actuals i/o futures, i preveure un sistema de sosteniment que permeti obtenir uns factors de seguretat que siguin suficinets per garantir l'estabilitat del mateix talús.
Als vessants coberts de terra, el terra es mou constantment cap avall per efecte de la gravetat. El moviment pot ser gairebé evident o devastadament ràpid. L'angle de pendent, l'aigua, el clima i el material contribueixen al moviment. El camp d'estabilitat de talussos inclou l'estabilitat de talussos tant a sòls com a roques. L'estabilitat del talús normalment s'avalua en un estudi de geologia o enginyeria geotècnica.
Els talussos amb angles elevats són sovint desitjables per maximitzar el nivell del terreny a la part superior o inferior del mateix. Tot i això, l'estabilitat del talús disminueix amb l'augment de la inclinació. L'aigua juga un paper important en la fallada del talús. Els rius erosionen la base dels talussos i eliminen el suport. L'aigua també pot augmentar la força motriu omplint espais i fractures de porus prèviament buits, sumant-se a la massa total. Laugment de la pressió de laigua dels porus també pot disminuir la resistència disminuint la resistència al tall del material del talús. La meteorització química afebleix lentament el material del talús, reduint la seva resistència al tall, reduint així les forces de resistència. Quan la integritat del talús és vital o en zones sotmeses a forces hidràuliques perjudicials, sovint es requereix protecció addicional.
L'estabilització es pot aconseguir mitjançant el reforçament de talussos mitjançant la construcció d'elements estructurals a través del pla de lliscament. Els elements estructurals podrien consistir en perns, ancoratges i malles d estabilització. En sòls granulats, es podria millorar el terra per augmentar l'estabilitat del talús.
L'estabilització del talús amb ancoratges/bulons és una tècnica que estabilitza els talussos o murs de contenció existents.
Per a estabilitzar un talús de forma temporal es requereix un factor de seguretat de 1,3, mentre que per a estabilitzacions permanents es recomana un factor de seguretat de 1,5. Per aconseguir aquests valors es pot col·locar un sistema de malla perns que li donin el suport unitari perquè sigui estable, sota les condicions o escenaris preestablerts (sismicitat, presència d'aigua, càrregues addicionals, etc.) .
Cal que el sistema estigui dimensionat de forma homogènia, de manera que els perns/ancoratges i la malla, ofereixin un suport similar, per evitar punts dèbils en el sistema instal·lat. En aquest sentit, cal remarcar que col·locar perns de gran diàmetre, amb una malla de baixa resistència, aportarà que la malla falli abans que els perns; si, per contra, s'instal·len perns de poca resistència, amb una malla d'altes prestacions, els perns actuaran com a punts febles del sistema.
La resistència de l'acer utilitzat a les malles no s'ha de tenir en compte, ja que el que realment importa és el suport unitari que dóna el conjunt malla perns.