Estudis de detall de caiguda de blocs rocosos mitjançant l'aplicació del que estableix a la guia tècnica austríaca ONR24810, actualment l'única normativa existent a nivell mundial que regula com s'han de dur a terme aquests estudis, i com han de calcular les característiques que han de tenir les proteccions.

La norma austríaca ONR24810 neix amb la necessitat de donar una guia per al dimensionament d'estructures de protecció davant la caiguda de blocs rocosos, ja que tant la normativa europea EAD 340059-00-0106 com la normativa suïssa FOEN i l'austrica WLV tan sols serveixen per a la certificació de les barreres dinàmiques de protecció i, en cap moment esmenten com s'han de dimensionar les estructures de protecció.

En no existir un consens internacional sobre com fer el dimensionament de les proteccions, les autoritats austríaques van redactar, el 2013, una norma la que establisca els passos per a un correcte dimensionament de les estructures de protecció. Així va néixer l'ONR24810 Protecció contra els despreniments rocosos – terminologia i definicions, efectes, càlcul d'estructures, inspecció i manteniment, que no només s'aplica a Àustria sinó també a altres països.

La norma ONR24810 es basa en la "Classe de Conseqüència" d'una estructura protectora, segons els criteris de la taula següent:

La Classe de Conseqüència (segons la norma EN 1990:2013 Eurocode – Basis of structural design) es pot definir com la valoració qualitativa, en cas que falli el sistema o un component, classificada respecte al grau de pèrdua de vides humanes i els impactes econòmics , socials o ambientals associats.

Un cop determinat quin tipus d'infraestructura es vol protegir (en funció de la Classe de Conseqüència), cal determinar la Classe de Freqüència per determinar un volum de bloc tipus la simulació del qual donarà unes energies i uns rebots que, havent-los aplicat un factor de seguretat, determinat a l'ONR24810, establirà els criteris per al dimensionament de les proteccions.

Finalment, a l'hora de dissenyar les proteccions, s'aplica un coeficient de seguretat addicional, tant a l'energia com als rebots dels blocs, per a un dimensionament correcte i eficient de les proteccions. Així mateix, s'apliquen uns factors de reducció tant a l'energia com a les alçades nominals de les proteccions existents al mercat atès que un impacte en una zona sensible podria provocar una disminució de l'efectivitat de la protecció.